Dime quién soy és
una novel·la que he anat deixant per llegir més
endavant des de fa temps. No és que no m'atraiés prou el tema, tampoc era degut
a les opinions rebudes, gairebé sempre favorables. Però he de reconèixer que tenia
alguns prejudicis abans per començar a llegir aquest llibre d'una vegada. I els
prejudicis em van durar unes tres centes pàgines de lectura inicial - Dime
quién soy és un
"novelón" de gairebé 1100 pàgines-. Quins eren els prejudicis que jo
tenia al principi? En resum, em semblava que el llibre era un supervendes a
l'ús, una trama ben dissenyada, tragèdia, amor i misteris a parts iguals i una
bona dosi de carrincloneria, aquest era el punt que més m’amoïnava. Però
un cop passat el primer estadi de lectura vaig rendir-me a la història
completament i vaig beure'm la novel·la amb ànsia per conèixer l'esdevenir de la
vida de la seva protagonista, Amelia Garayoa. De cop i volta vaig trobar-me
literalment "enganxada" als esdeveniments i als personatges que
descriu molt bé l'escriptora i periodista Júlia Navarro. La història no és una
història molt original, els fets transcorren des de l'Espanya republicana dels
moments previs a la guerra franquista, fins a la guerra freda, però tot i així
s'ha de reconèixer el mèrit de l'escriptora de fer creïble uns personatges que
viuen les seves vides al límit en tot els sentits, sobretot ideològics,
i
els escenaris van des del territori espanyols a l'Alemanya nazi, el París previ
a l'ocupació, la Grècia ocupada, l'Argentina dels anys 40, la Rússia estalinista, Polònia, Egipte, el Regne Unit, Itàlia o Israel. La documentació és simplement inmillorable, almenys des del meu
punt de vista, i la descripció dels estats emocionals també.
Des del meu punt de vista, el que seria el punt dèbil de la historia és el personatge que ens va
descobrint la vida de la protagonista, el seu besnét, troba el fil de les
històries de forma facilíssima, sobretot tenint en compte que fins al moment en
que es posa a investigar sobre la vida de la seva misteriosa parenta ningú no
en sabia res. I a la vegada, els testimonis que va trobant, situats a diversos
punts del mapa (Itàlia, Gran Bretanya, Israel…) tampoc no fan una explicació de
tot el que coneixen d'una vegada, sinó que fan que l’investigador de la vida d’Amelia
vagi i torni en diversos moments per ser entrevistats seguint el principi de
linialitat en el temps de la historia de la protagonista. En fi, que hi ha
dosis d’increidibilitat en la forma de descobrir la vida de la protagonista per
part del jove narrador, així com també resulta bastant increïble que Amalia
Garayoa concentrés en la seva vida tantes vides. Però això és la ficció, la
concentració d’esdeveniments increïbles, si l’escriptora ho vol, en un sol
personatge.
A banda d’aquestes
llicències de la ficció, la novel·la és un “reportatge” fascinant sobre la
recent historia de la humanitat, fets que per als més joves poden semblar molt
llunyans però que cal que no oblidem mai: les barbàries que suposen totes les
guerres, la bojeria d’alguns líders com ara Franco, Mussolini i Hitler, la
duresa de la vida de moltes persones i els rencors acumulats. Sens dubte, una
novel·la extraordinària per entendre el present històric i aprendre del passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada