dimarts, 5 de març del 2013

Jonathan Franzen, Llibertat

Llibertat és una novel·la gegantina altament recomenable. No és una novel·la fàcil, en el sentit del tipus de novel·la que enganxa des de la primera pàgina. Però un cop dins de la història els personatges captiven i la ploma del nord-americà Jonathan Franzen deixa ganes de més. Les més de vuit-centes pàgines repassen la història recent dels Estats Units d'Amèrica, de la classe mitja-alta, de la pagesia, de la classe política, dels que eren joves als anys setantes i dels que són joves avui en dia. Una novel·la que pren partit sense caure en les simplificacions, des del meu punt de vista és tot el contrari, un poliedre complicat, amb costats foscos i costats clars però mai senzills. La novel·la explica la vida d'un matrimoni qualsevol, la família Berglund, formada per la Patty, en Walter i els seus dos fills, el Joey i la Jessie, d'entrada dos pols oposats que en realitat s'assemblen més del que creuen. El protagonisme el completa l'amic de la parella, en Katz. La trama principal l'explica la Patty a través d'un diari que li serveix com a teràpia en un moment de depressió i desorientació, un moment en què els sòlids pilars en què creia construïda la seva vida es fan miques. És innmegable el to àcid, crític, de la descripció que en fa en Franzen d'aquests personatges que forman part d'unes generacions que actualment conviuen als Estats Units. I com l'afany de fer ús de la llibertat personal porta a tots i cadascun dels personatges a fer el que creu que vol en determinades situacions, arribant a una "veritat" absoluta que a vegades porta a circumstàncies complicades, decebedores o tristes però que, finalment, porten a la redempció de tots els personatges. Una novel·la de veritats no sempre agradables, de fugida de les hipocresies i de la recerca de l'honestedat de les persones.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada