Javier Reverte, La noche detenida

Javier Reverte és un periodista que ha dedicat gran part de la seva vida ha publicat llibres sobre viatges, però aquest cop Reverte explora l'àmbit de la ficció amb una obra EMOCIONANT, així, en majúscules. No es tracta d'una novel·la original, tracte el conflicte armat als Balcans, i és la història d'un amor impossible, però Reverte aconsegueix que el lector es posi en la pell dels personatges principals, sentin la por de les bombes al caure, l'amor entre els morts, la nit detinguda esperant l'arribada de la llum del dia i de la guerra.
Reverte va viatjar a Sarajevo l'any 1992, per escriure reportatges sobre la guerra als Balcans, d'aquella experiència va sorgir la novel·la La noche detenida, una història que xucla de la realitat per ficcionar les vides de persones que es converteixen en personatges, fins a quin punt hi ha realitat i ficció és difícil d'esbrinar, i segurament en algun moment de la lectura molts lectors es plantejaran si realment hi ha un Miguel i una Alma, els protagonistes de la novel·la, en la vida real. Perquè Reverte explica precisament l'estada un periodista a Sarajevo, de fet la novel·la comença a París, on el Miguel, periodista "alternatiu", rep l'encàrrec de viatjar a Sarajevo per fer una sèrie de reportatges en profunditat sobre l'esdevenir del conflicte, sobre la vida de les persones més enllà de les grans xifres i estratègies que ja cobreixen els grans mitjans de comunicació dia rere dia a les portades dels diaris, als telenotícies i a les emissions de ràdio. El periodista, deixa la comoditat de la vida acomodada a París i la companyia de la seva parella per marxar un temps i omplir-se de la quotidianitat d'una guerra, com totes, trista. I l'estada de Miguel canvia la seva pròpia vida. No només per veure i viure en pròpia pell l'horror de la violència, sinó també i sobretot perquè coneix l'Alma, una metgessa valenta que ha aconseguit que el fill i el marit s'allunyin de la ciutat assetjada però que no pot deixar d'exercicir la seva professió i fugir ella per una sòlida vocació de salvar vides, tot i que la seva pròpia estigui amenaçada. Entre els dos sorgeix un amor impossible, efímer però intens. És l'amor entre dues persones adultes que saben que aquella relació té un principi i un final, cap dels dos és lliure, i tampoc es plantegen res més enllà del parèntesi que representen aquells dies. Un amor madur i un amor preciós i emocionant en què es troben dues ànimes que no deixaran d'estimar-se. I més enllà de la història d'amor i del conflicte, la novel·la fa reflexions interessants sobre el paper dels mitjans de comunicació a les guerres, sobre la presència i actuació dels periodistes en els conflictes, la forma en què tracten els subjectes afectats (moltes vegades com a objectes), i l'ètica d'una professió que cada cop costa més que surti al carrer a cercar notícies.